Un recorregut excepcional i inèdit per més de dues-centes cinquanta imatges ens descobreix tots els matisos de la relació entre Picasso i l'artista modernista per excel·lència: Santiago Rusiñol. Partint d'una profunda admiració del Rusiñol personatge/artista, Picasso va recórrer un llarg camí que el va dur a assumir-ne part dels postulats i les pràctiques per arribar, després d'un procés de fagocitosi (recollint el terme emprat pel comissari de l'exposició, Eduard Vallès) , a distanciar-se'n gairebé definitivament a través de la sàtira y la caricaturització. Aquest camí (il·lustrat a la perfecció pels 21 retrats que Picasso va fer de Rusiñol) constitueix un exemple paradigmàtic dels processos creatius i vitals del pintor malagueny.