• El 2016, el Museu Picasso de Barcelona va adquirir el fons fotogràfic de Lucien Clergue relatiu a Picasso: prop de sis-centes fotografies en blanc i negre a les sals de plata, totes còpies d’època. Aquest llibre presenta, en forma de crònica, una selecció d’aquest conjunt: la narració en imatges que Clergue va fer de Picasso en el transcurs de nombroses trobades que van tenir lloc al Midi francès, on vivien.
    Camí: /museupicasso/ca/picasso-clergue
  • L’estudi tècnic de l’obra de Picasso ens obre les portes a un espai de recerca i aprenentatge fascinant. Les anàlisis dels materials, les tècniques d’imatge i la fotografia digital en alta resolució, combinades amb altres eines d’exploració, ens han permès resseguir el rastre creatiu de l’artista i desxifrar la informació oculta en quatre pintures del període 1901-1904: "Natura morta", "Jaume Sabartés amb pinçanàs", "La copa blava" i "Terrats de Barcelona".
    Camí: /museupicasso/ca/cataleg-picasso-projecte-blau
  • Vilató aprofita els moments que passa al telèfon per dibuixar. Són esbossos de les seves obres, tant dels gravats com de les pintures, ens els quals apareixen els esquemes figuratius que li són propis i que evoquen personatges híbrids, ocells quimèrics, tortugues, partitures, violoncel·listes, el sol… També hi ha nombroses notes, adreces anotades durant la conversa, cites, números de telèfon, càlculs curiosos. El Museu Picasso de Barcelona celebra el centenari del naixement de Javier Vilató amb aquesta publicació.
    Camí: /museupicasso/ca/vilato-dibuixos-del-telefon
  • Lola Ruiz Picasso, primera model del seu germà, hereta el paper de guardiana del tresor picassià de Barcelona de mans de la seva mare, Doña María, i ella mateixa traspassa aquesta responsabilitat als seus fills, els germans Vilató Ruiz. Tots ells van participar amb entusiasme de la idea del seu oncle de fer de la Ciutat Comtal la receptora de les obres guardades al domicili familiar.
    Camí: /museupicasso/ca/lola-ruiz-picasso-la-cust%C3%B2dia-del-tresor
  • Al voltant del coll o al pit, a les orelles, al canell o als dits, sobre la roba o sobre la pell, una joia es pot lluir a qualsevol part del cos. I quan l’artista la crea, el seu art entra en l’esfera més personal de la seva obra. Quan Picasso estampa els medallons de terra cuita i els regala a les persones del seu entorn, penetra en les seves vides amb el seu vocabulari mediterrani. Els còdols gravats són escultures i també joies; els penjolls de plata són obres d’art i, alhora, ornaments. Però Picasso no està sol, participa en un moviment més general amb d’altres artistes que fan de la joia una part de la seva obra, un fragment de la seva creació: Meret Oppenheim, Man Ray, Dorothea Tanning, Max Ernst, Salvador Dalí, Alberto Giacometti, Alexander Calder, Lucio Fontana, Louise Bourgeois, Pol Bury, Jacqueline de Jong, Arman, César, Jean Dubuffet, Asger Jorn, Niki de Saint Phalle, Kiki Smith, Aube Elléouët-Breton, Yoko Ono, Janine Antoni o Miquel Barceló. És tota una història de l’art en miniatura. Aquesta publicació s’il·lustra amb 275 imatges que inclouen una àmplia selecció de joies de Picasso i de més de cinquanta artistes.
    Camí: /museupicasso/ca/picasso-i-les-joies-d%E2%80%99artista
  • «Je suis le cahier» [Jo soc el quadern] és la frase que el 1907 Picasso va escriure en un dels quaderns vinculats a "Les Demoiselles d’Avignon", una identificació que mostra la gran importància que concedia a aquest laboratori d’idees que representen els carnets de dibuix. Aquest catàleg raonat és, doncs, una oportunitat única per submergir-se en la curiositat inexhaurible del genial artista. Els dinou quaderns (1.300 dibuixos) de la col·lecció del Museu Picasso de Barcelona que s’hi mostren evidencien com és d’important per a l’artista el fet de poder jugar i experimentar per trobar solucions plàstiques i compositives i també resulten ser testimonis de la vivacitat i rapidesa del gest i del mestratge de totes les tècniques.
    Camí: /museupicasso/ca/picasso-els-quaderns
  • Els mesos de gener i febrer del 1938, a la cèlebre Exposició Internacional del Surrealisme organitzada a la Galerie Beaux-Arts de París, el gramòfon "Jamais" [Mai] d’Óscar Domínguez va causar tanta sensació com el "Taxi pluvieux" [Taxi plujós] de Salvador Dalí o els 1.200 sacs de carbó que hi havia suspesos al sostre de la sala principal.
    Camí: /museupicasso/ca/jamais-%C3%B3scar-dom%C3%ADnguez-pablo-picasso
  • «digues cent vegades a i després b i després a b a a i després a b a b i després i després a b c d». Picasso Pablo (22.01.1936). L’estructura de l’abecedari escau perfectament a la poesia de Picasso, que sempre va sentir predilecció tant per les lletres i les paraules com per l’inventari, la llista i la repetició. L’escriptura és per a ell el complement indissociable de la pintura, perquè expressa el que la imatge no pot expressar.
    Camí: /museupicasso/ca/abecedari-picasso-poeta
  • Pablo Picasso va mantenir una amistat indefectible amb Guillaume Apollinaire (1880-1918) i Paul Eluard (1895-1952) i no va consolar-se mai de la mort prematura d’aquests dos immensos poetes.
    Camí: /museupicasso/ca/pablo-picasso-paul-eluard-una-amistad-sublim
  • Picasso, tal com ja va escriure el seu amic Man Ray a la revista Cahiers d’art, el 1937, va mantenir una relació fructífera i complexa amb la càmera, que va ser possible començar a analitzar a partir del 1992, quan els seus hereus van fer donació d’una part de l’arxiu fotogràfic del pintor a l’Estat francès. Han calgut anys per organitzar el material ingent d’aquest llegat, des que la conservadora del Musée national Picasso-Paris, Anne Baldassari, encetés a mitjans de la dècada del 2000 una investigació en profunditat de les imatges en blanc i negre i en color que integren els fons del museu.
    Camí: /museupicasso/ca/picasso-la-mirada-del-fotograf

Pàgines