Urbanisme




Accés a Barcelona pel carril exclusiu per bus i taxi. Fons Gràfic Sector d'Urbanisme i Infraestructures. Ajuntament de Barcelona

Xarxa viària  Ampliar imatge

Xarxa viària

El Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona estableix un model de mobilitat amb un escenari del 2018 que orienta la xarxa viaria cap a la potenciació del transport públic motoritzat i altres mitjans no motoritzats, amb la intenció de mantenir el nivell de servei actual i no generar un col·lapse circulatori a la ciutat; l'augment del numero mig d'ocupants de vehicles privats de 1.2 a 1.4 persones/vehicle i la reducció de les emissions a l'atmosfera de CO2 a 120 g/km per complir amb els protocols de Kyoto i l'objectiu de la Unió Europea.

Una de les obres infraestructurals mes importants de les desenvolupades durant la preparació dels Jocs Olímpics va ser les Rondes de Barcelona. Aquests vials d'alta capacitat, amb intensitats mitjanes diàries de fins a 166,000 vehicles, voregen la ciutat sense interferir en la trama urbana, en forma de muralles soterrades, una per la zona més propera a la muntanya, Ronda de Dalt, i l'altra per davant del mar, Ronda Litoral. La seva funció es treure el transit de pas del centre de la ciutat i canalitzar els moviments interns de llarg recorregut per una via rapida, reduint considerablement el col·lapse.

En aquests vials es concentra la majoria de túnels urbans de la ciutat, que arriba a un total de 14.46 km, dels quals 8.5 km són túnels de les Rondes. Actualment es milloren les seves prestacions amb un Sistema d'Informació Geogràfica per a la gestió d'incidents i reparacions d'infraestructura, i un nou sistema de control centralitzat de les rondes i els seus túnels.

Els túnels de Vallvidrera, els mes llargs de la ciutat amb 3.4 km de longitud total, són un dels accessos a Barcelona. Per potenciar el transport públic i augmentar l'ocupació mitjana dels cotxes privats, s'ha construït un accés per la Gran Via des del Nord-est, el corredor de la C-31, amb vial exclusiu per autobusos i taxis. En aquest moment s'està executant una altre accés que comunica Barcelona pel Nord amb altres nuclis de la zona metropolitana i arriba fins a Ripollet, que permetrà també l'ús preferencial per busos i vehicles amb alta ocupació de viatgers (VAOs) i tindrà dos carrils de circulació reversibles que funcionaran sempre en el mateix sentit. Per últim, s'està projectant actualment l'accés per busos i VAOs a la Diagonal pel Sud-est, per la B-23, arribant al futur pol de intercanvi modal més important del sud, (conjuntament amb l'estació de Sants) a la Zona Universitària, que inclou una nova estació d'autobusos.

Aquestes mesures s'apliquen al conjunt de carrers que corresponen al que s'anomena dintre de la jerarquització viaria urbana xarxa Primària (formada pel 25% dels carrers i que hauria d'absorbir el 75% del transit). Les mesures dintre de l'altra part de la xarxa (la Bàsica, que compren el 75 % dels carrers i absorbeix el 25% del trànsit) van orientades a la seva pacificació, entesa com la garantia de generar un espai suficient i segur per als vianants, de manera que els carrer només suporten la seva capacitat ambiental màxima de vehicles a motor.

Una forma de pacificar la ciutat controlant el trànsit viari és la creació de les zones 30, en les que aquesta es la velocitat màxima permesa (km/h). També se'n generen altres com les "zones de convivència" i les "zones de vianants", en les que es genera una plataforma única sense diferenciar entre voreres i calçada i el vianant sempre té la prioritat. Aquestes mesures, que es van començar a implementar al 2006, redueixen l'accidentalitat i milloren la qualitat i seguretat dels desplaçaments a peu, que representen aproximadament el 50% dels viatges que es realitzen diàriament a Barcelona. Actualment es compta amb 225 km de carrers en aquestes condicions, i es preveu arribar a finals de 2011 amb 375 km.

Des del 1968 s'ha construït una xarxa d'aparcaments en el subsòl d'espais o edificis públics concessionats a privats o gestionats per empreses públiques, principalment Barcelona Serveis Municipals BSM, (abans SMASSA) creada l'any 1982, de la que n'és propietària l'Ajuntament. Aquesta xarxa de 180 aparcaments inclou tant aparcaments destinats a un règim d'explotació per rotació com d'altres destinats a l'estacionament de veïns residents en el seu àmbit d'influència o d'altres de tipus mixt rotació-residents. El nombre de places destinades a residents supera les 15,000 i les destinades a rotació o mixtes supera les 49,000. El desenvolupament d'aquesta xarxa ha permès en molts casos la supressió de places d'estacionament al carrer obtenint millores tant per al trànsit de vianants com de vehicles.

L'any 2004 va començar la implantació d'un nou sistema de transport públic individual, el Bicing . És un mode de transport que complementa els ja existents i que permet realitzar trajectes de curta o mitja longitud en poc temps. Combinat amb el transport públic col·lectiu (bus o metro) permet moure's per Barcelona amb força rapidesa. La seva finalitat és cobrir els petits trajectes diaris que es fan per dins de la ciutat. Actualment hi ha 6,000 bicicletes amb 400 estacions Bicing, la majoria situades al costat d'estacions de metro o ferrocarrils per fer més fàcil el canvi de mode de transport.

Els contiguts d'aquest web estan subjetes a una licència de Creative Commons si no s'hi indica el contrari