Sants

Sants és el nucli de població més important i el barri més extens i més antic del districte al qual dóna nom. S'originà al llarg de l'antic camí ral. La construcció de la carretera nova, a finals del segle XVIII, animà el seu ritme econòmic i constructiu. Un segle més tard, Cerdà aprofitaria l'orientació est-oest d'aquesta carretera per a recolzar-hi un dels grans eixos estructuradors del seu projecte d'Eixample, el Paral·lel.

El gran salt endavant de Sants es produí a finals de la primera meitat del segle XIX, quan s'instal·laren els grans vapors, es construí la línia ferroviària, i la carretera de Sants passà a allotjar molts establiments comercials que fugien dels impostos de Barcelona. El vell nucli rural es convertí en un suburbi industrial que gaudí durant una cinquantena d'anys d'autonomia municipal, fins que fou annexat a Barcelona el 1897 juntament amb la resta de municipis del pla. Malgrat l'annexió, el barri conservà bona part de les seves característiques de nucli obrer. Alhora, l'activitat comercial de la carretera augmentava fins a convertir-la en el seu carrer major. El creixement de Barcelona ha fet cada vegada més central aquella antiga població suburbana i avui l'eix comercial de Creu Coberta-Carretera de Sants és més viu que mai, amb projecció a tota la ciutat i a molts municipis del Baix Llobregat. Les grans reformes urbanes al barri i zones veïnes (estació central Barcelona-Sants -que properament també acollirà l'AVE-), han propiciat la revitalització econòmica basada en un progressiu canvi d'us cap el sector terciari.