SantAndreu

Trinitat Vella

Abans d'ésser el barri actual, la Trinitat era un dels extrems, també conegut com el Coll de Finestrelles, del municipi de Sant Andreu de Palomar, independent de Barcelona fins el 1897. El seu nom prové de la capella de la Trinitat, que fou aixecada l'any 1413 i que subsistí fins la Guerra del Francès, quan fou cremada. Cap al 1445 s'hi posaren les forques jurisdiccionals de Barcelona.
La Trinitat va ser una zona camperola i molt poc poblada fins a mitjans del segle XX. Entre 1952 i 1954 canvià radicalment: part de les vinyes van desaparèixer per construir-hi blocs d'habitatges i per convertir la part més alta en presó. Pocs anys després, la política d'expansió de noves vies de circulació va separar la Trinitat en dos barris, la Trinitat Nova i la Trinitat Vella, divisió que persisteix actualment. El tren del nord desaparegué el 1960, i un any més tard s'inaugurà la perllongació de l'avinguda Meridiana.
El darrer gran canvi urbanístic que ha experimentat el barri ha estat la construcció, l'any 1992, del Nus de la Trinitat, un dels nodes de connexió més importants de les Rondes que envolten Barcelona. L'interior del nus acull l'accés a l'estació de metro que serveix el barri i un gran parc urbà.