Vilapicina ocupa la zona més meridional de Nou Barris i es va urbanitzar abans que els altres barris del districte. Destaca per la seva antiguitat el nucli de Santa Eulàlia de Vilapicina, format per l'antiga església d'aquest nom i pels edificis de Ca n'Artés, un antic hostal construït entre els segles XV i XVI, i Can Basté, una antiga masia del segle XVIII i que actualment acull un Centre Cívic. Aquest conjunt queda avui integrat al veí barri del Turó de la Peira, en situar-se a la vorera de llevant del passeig de Fabra i Puig, que fa de límit.
L'altre element destacable és la magnífica casa senyorial de Torre Llobeta, construïda al segle XV i convertida posteriorment en masia. Des de l'any 1983 fa les funcions de centre cívic. L'entorn de la torre, propietat de l'exèrcit, va ser destinat després de la guerra a la construcció d'habitatge social, amb un polígon d'onze blocs que van ser ocupats entre els anys 1952 i 1955. Aquest conjunt conforma un veïnat amb personalitat pròpia.
El barri s'estructura sobre els eixos del passeig de Fabra i Puig i de Maragall, a ambós extrems laterals, i del l'eix Cartellà - Costa i Cuixart - Escòcia, al centre, que s'ha convertit en el "carrer gran" de Vilapicina. La remodelada plaça de Virrei Amat és el punt de trobada més cèntric i més important del barri. Ben a la vora, als terrenys de les antigues cotxeres d'autobusos de Borbó, és en curs de desenvolupament una gran illa d'equipaments d'abast ciutadà i local, que prestarà serveis a diversos barris de tres districtes.
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de creative commons si no s'hi indica el contrari