L'IMMB edita el decàleg de bones pràctiques per fer els mercats més competitius

Publicat el 08/06/2012

'Els Mercats de la Mediterrània. Models de gestió i bones pràctiques' és el títol de l'estudi dut a terme per l'IMMB, dins del projecte MedEmporion, que proposa eines i estratègies per fer els mercats més competitius.

Modernització en la gestió i els equipaments i espais, adaptació dels serveis a la demanda dels consumidors, transmissió d'hàbits i pràctiques alimentàries saludables, promoció del producte fresc , participació en activitats socials, solidàries i culturals, higiène alimentària i traçabilitat del producte, tractament de residus i models de sostenibilitat, política estratègica de comunicació i dinamització i capacitat de fer sentir la seva veu en òrgans internacionals són les deu propostes que l'IMMB recomana en aquest llibre tant per guiar les polítiques estratègiques com els plans específics d'actuació pel que fa als mercats municipals.

El volum és el resultat de l'estudi auspiciat pel projecte MedEmporion, finançat pel programa Med de la Unió Europea, i que va representar la visita a una dotzena de ciutats del nord i sud de la Mediterrània –Barcelona, Torí, Gènova, Marsella, Ljubljana, Zagreb, València, Castelló, Istanbul, Fes, Beirut i el Caire.

Els 10 punts, dirigits als operadors de mercats i als responsables polítics de cada ciutat, s'han obtingut a partir de les bones pràctiques observades i volen ser un punt de partida per poder aprofundir en les diverses realitats que s'han fet evidents arran de l'anàlisi de les enquestes dutes a terme.

Modernització, paraula clau

La modernització, tant en la gestió com en els equipaments i serveis , és la paraula clau per fer els mercats més competitius. En el cas de la gestió, la proposta considera indispensable adaptar-la a les realitats locals i nacionals de cada mercat, mentre que en el dels equipaments i serveis, es veu com a línia prioritària la remodelació dels edificis, la millora de les instal·lacions logístiques i la necessitat d'adequar l'oferta comercial a la demanda.

Una modernització que ha d'anar acompanyada de l'adaptació dels serveis a la demanda dels consumidors –adequació dels horaris de funcionament i incorporació dels serveis habituals en altres comerços com el servei a domicili o el pagament amb targeta- i de la transmissió d'hàbits i pràctiques alimentàries saludables.

Promocionar el producte fresc –a través d'elements com la presència de restauració a l'interior dels mercats, l'existència d'espais que acullin demostracions culinàries i de productes i l'organització de fires i festivals gastronòmics- i la participació en activitats socials, solidàries i culturals del territori, que reforcen els vincles i creen una relació on tothom hi guanya, també són eines a tenir molt en compte.

Higiène alimentària i sostenibilitat

Atès que l'usuari valora cada cop més la seguretat alimentària dels productes que consumeix, en especial els frescos, l'objectiu de fer els mercats més competitius també passa per una especial atenció a la higiène alimentària i la traçabilitat del producte.

Per altra banda, d'acord amb les noves tendències socials de respecte amb el planeta, és necessària la consolidació de polítiques respectuoses amb el medi ambient que passin per l'impuls a la recolilda selectiva de residus, tant orgànics com inorgànics, i la incorporació de mecanismes d'estalvi energètic.

Finalment, el decàleg presta atenció a la promoció i difusió dels mercats, fonamental per posicionar-se davant de la competència, per a la qual proposa una política estratègica de comunicació i dinamització, i reclama la capacitat d'aquests equipaments de fer sentir la seva veu en òrgans internacionals.

Atributs diferencials dels mercats

L'estudi, que vol aportar idees, generar debat i analitzar els reptes actuals i de futur dels mercats, també destaca un conjunt d'atributs diferencials com el fet que els mercats són referents patrimonials i identitaris de les poblacions, vertebradors i dinamitzadors del comerç i de la vida social de l'entorn, en el qual, a més, representen un important impacte econòmic i ocupacional, i un model sostenible de proximitat, identificat per a la població com l'espai on trobarà un ventall més gran de productes i de més qualitat.

La seva segona part recull la descripció d'aquestes pràctiques a les ciutats i mercats implicats i la comparació que s'hi ha realitzat, guiada per l'anàlisi dels aspectes clau de la gestió d'un mercat: model de gestió, logística, accessibilitat, serveis, productes, seguretat i higiene i promoció.