MediAmbient




Jardins de Can Sentmenat

Situats en el vessant de mar de la serra de Collserola, els jardins de Can Sentmenat són un dels pocs testimonis que resten a Barcelona dels jardins senyorívols que va crear l'aristocràcia catalana a finals del segle XIX. D'exquisida factura, són un espai d'obligada visita pels amants dels jardins clàssics.

De caràcter romàntic i afrancesat, els jardins de Can Sentmenat posseeixen un valor testimonial innegable, ja que han mantingut l'estructura i la tipologia originàries. Això suposa un important element viu d'informació sobre el jardí català de la època.

Davant l'imposant edifici que fou residència dels marquesos de Sentmenat hi ha una gran terrassa d'accés que esdevé, al mateix temps, un petit passeig que s'estén entre els dos extrems del jardí. Està ornamentat amb sis escultures femenines de mida natural, que s'aixequen sota les amples capçades d'arbres de gran port.

A banda i banda de l'edifici, els murs de tancament estan coberts d'enfiladisses i arreu de la terrassa es poden contemplar vistes molt boniques de Barcelona i de la serra de Collserola, que juntament amb el cel esdevenen un excepcional teló de fons dels jardins.

Els parterres de broderie

Més enllà de la terrassa hi ha grans praderies de gespa on llueixen altíssimes palmeres i alguns arbres esparsos, també de gran dimensió. La peça central d'aquesta part del jardí està formada per un petit estany circular al voltant del qual hi ha vuit parterres de broderie delicadament retallats amb boles de boix al centre. Uns bancs de fusta permeten seure en el camí circular que envolta aquest conjunt d'exquisida simetria, presidit per quatre esveltes washingtònies centenàries.

El jardí domèstic i el bosc

Al darrere de l'antiga mansió dels Sentmenat, dues terrasses situades a banda i banda de l'edifici acullen l'antic jardí domèstic i el que fou hort pel consum familiar i la plantació de flor tallada. Hi resta el traçat d'un espai de transició, amb una cascada i un estany de pedra que precedeixen la zona de bosc, de gairebé 9 hectàrees, i que s'enfila Collserola amunt. Abans d'endinsar-s'hi, un canal d'aigua procedent d'una mina marca la frontera entre la humanització del jardí i la naturalitat del bosc mediterrani.

Vegetació

En aquests jardins la vegetació és exuberant, amb moltíssims arbres i palmeres centenaris. Al darrere de les sis figures que voregen l'extrem de l'esplanada hi ha enormes til·lers (Tilia x europaea) i grans acàcies (Robinia pseudoacacia). Per la seva dimensió i la seva excepcionalitat, destaquen una fotínia (Photinia glabra) de 15 m de diàmetre de capçada i un sapinde de la Xina (Koelreuteria paniculata). En l'extrem del jardí que dóna a ponent sobresurt un gran cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), així com xiprers de Lambert (Cupresus macrocarpa), teixos (Taxus baccata) i tuies (Thuja orientalis).

Quant a les palmeres, constitueixen una part molt important del jardí i li confereixen una forta personalitat. Hi ha palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), palmeres datileres (Phoenix dactylifera), livistona (Livistona chinensis), margallons (Chamaerops humilis), palmeres excelses (Trachycarpus fortunei) i moltes washingtònies (Washingtonia robusta i Washingtonia filifera).

Pels murs s'hi enfilen la buguenvíl·lea (Bougainvillea sp), la filferrera (Muehlenbeckia complexa), la parra verge (Parthenocissus quinquefolia), la bignònia groga (Doxantha unguis-cati) i la bignònia roja (Tecomaria capensis).

En el bosc hi dominen els pins blancs (Pinus halepensis) i les alzines (Quercus ilex), amb un exemplar excepcional en el punt on el camí comença a endinsar-s'hi. Està just a sobre del canal d'aigua, i s'estima que va nàixer a finals de la dècada del 1870. Per les seves característiques forma part del catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona. El sotabosc és ric en arboços (Arbutus unedo), galzerans (Ruscus aculeatus), arítjols (Smilax aspera) i lligabosc (Lonicera implexa). Bosc endins hi trobem llentiscles (Pistacia lentiscus), estepes blanques (Cistus albidus) i esparregueres de bosc (Asparagus actifolius).

Art i arquitectura

Davant del que fou palau dels marquesos de Sentmenat, set figures femenines d'autor desconegut flanquegen el passeig que separa els jardins i l'edifici. Representen els símbols de les nissagues emparentades amb els Sentmenat: els Sarriera, els Sentmenat, els Ciutadilla, els Patiño, els Jordán de Urríes, els Osorio i els Despujol.

Quant a l'antiga residència dels marquesos, el 1779 el mestre d'obres Andreu Bosch va reconvertir la masia originària en una mansió senyorívola d'estil neogòtic. Durant el segle XIX s'hi van fer noves modificacions que la van convertir en el palau d'aspecte romàntic que és ara. També s'hi van incorporar elements decoratius dels segles XV i XVI, sobretot marcs escultòrics de portes i finestres, procedents d'altres propietats dels Sentmenat.

Entre les obres de millora realitzades un cop l'edifici va ser de propietat municipal destaquen les gàrgoles de Sergi Aguilar a la façana i un mural d'Albert Ràfols Casamada, fundador de l'Escola Eina, a l'entrada.

Història

L'origen de la casa i els jardins és una masia de finals del segle XIV: el mas Teixidó, que va fer construir Guillem Teixidó després d'adquirir la finca a Berenguer Aymerich de Sarrià el 1325. Al començament del segle XVII va ser adquirida pels Sentmenat. Tenia una extensió aproximada de 10 hectàrees, amb jardí, horta i un gran bosc.

El 1960 els Sentmenat van llogar el palau al cònsol de França i el 1974 el van vendre al promotor immobiliari Núñez i Navarro. Les negociacions entre l'Ajuntament i la immobiliària per evitar la destrucció d'un patrimoni natural i arquitectònic tan notable es van prolongar fins al 1992, en què es va arribar a un acord de cessió. L'Ajuntament va cedir el palau, durant 35 anys a comptar a partir del 1994, a l'Escola Eina de Disseny i Art.

Característiques

Districte
Sarrià-Sant Gervasi
Adreça
c. de Can Caralleu, 16-18
Accessos
carrer de Can Caralleu, ronda de Dalt i passeig de Santa Eulàlia
Superfície
1 hectàrea
Horari
de les 10.00 h fins al capvespre
Com anar-hi
Com anar-hi
Serveis
  • Font
  • Bar i lavabos
  • Pàrquing
  • Àrea de joc infantil
Equipaments
  • EINA. Escola de disseny i art
  • Fundació Boscana

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de creative commons si no s'hi indica el contrari