Infancia

Pilarín Bayés: "A l'hivern, el barret abriga les idees"

Publicat el 05/04/2013 a les 13:26 h. - Verònica Heredia -

Pilarín Bayes, amb Maria Àngels Ferrer i Jaume Vidal, presenten Amb barret... o sense, una antologia que repassa tant la vida de la il·lustradora, com la seva obra, des del vessant artístic. La Pilarín confessa que en aquest llibre ha descobert facetes seves desconegudes, i que encara li queda corda.

"Sota el barret hi ha estupor, perquè m'han fet aquest llibre una mica en secret". Amb aquestes paraules i un somriure, Pilarín Bayés, tota una icona de la il·lustració catalana, ens presenta el llibre Amb barret... o sense (Norma Editorial), una antologia que repassa la seva vida privada i la relaciona amb la seva obra gràfica, alhora que es fa una anàlisi dels seus dibuixos.

Maria Àngels Ferrer i Jaume Vidal han estat els encarregats de realitzar aquest treball, que per primera vegada "fa un examen des del punt de vista artístic" de l'obra de la Pilarín, i deixa més de banda el vessant pedagògic.

Hi trobarem una Pilarín "que no he vist ni jo", admet la il·lustradora, ja que els autors dels textos "analitzen els fets. La gent del nostre ofici, en canvi, treballem més per impuls. L'anàlisi ofereix una visió molt diferent".

Una vida dedicada al dibuix

"Vaig estudiar belles arts perquè m'encantava l'art i dibuixar", diu la Pilarín, que va anar a una escola d'art empesa pel seu germà. Explica que el primer llibre que va fer va ser per a una neboda que feia la comunió: "Hi vaig posar trossets de llibres (Peter Pan, Tom Sawyer...). Fer això era fantàstic, perquè et permetia viatjar al Far West, a l'Anglaterra del segle XIX...".

I vaja si ha viatjat, la Pilarín! A través dels seus llapis ha fet voltes al món i a infinitat de cultures, i ens ha fet acompanyar-la. La seva extensa obra ha repassat tradicions, llocs, costums, personatges històrics... I ha servit de nexe d'unió entre generacions.

"El que em fa més il·lusió del món és quan un pare em diu: 'Jo vaig llegir els teus llibres i ara els faig llegir als meus fills'. Em sembla prodigiós".

Una feina que no s'atura

Tot i que ara tenim l'oportunitat de tenir aquesta antologia de la Pilarín, ella no la veu com un punt i final a la seva carrera. I és que ella mateixa es defineix com una aranya per la "necessitat de treure dibuixos de dins constantment", i com un cavall de curses perquè quan aconsegueix una meta, ja n'està buscant una altra.

Al damunt del somriure de la Pilarín, sempre hi trobarem un barret (encara que aquesta vegada se l'hagi tret): "Sempre que surto de casa, em poso el barret, si no, no m'acabo de trobar bé. Com que no porto ulleres de sol, el barret em fa l'ombra justa. I a l'hivern, abriga les idees".