Horta-Guinardo

La situació d'Horta

L'antic municipi d'Horta, al nord de la ciutat de Barcelona, tenia al moment de la seva annexió a la Ciutat Comtal, el primer de gener de 1904, un perímetre molt vast i limitava amb els municipis, també independents, de Sant Gervasi de Cassoles (sud-oest), Gràcia (sud i sud-est), Sant Andreu de Palomar (est), ara agregats a Barcelona, i amb els de Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès (nord).

El territori és centrat per una àmplia vall, la vall d'Horta, i tancat a banda i banda d'aquesta per puigs i turons; al vessant septentrional hi ha els vessants de la serra de Collserola, des de Coll Serola (que dóna nom a la serra) a llevant, fins al turó de les Roquetes (305 metres) a ponent,passant pel turó de Sant Genís (amb l'ermita de Sant Cebrià i Santa Justina), els turons de Magarola i de Valldaura (422 metres), i el coll de la Ventosa a l'altre vessant de la vall, el turó de la Creueta del Coll o d'en Falcó (249 metres), el turó del Carmel (267 metres), separats pel coll de Font-rúbia (antic nom del santuari del Coll), el turó de la Rovira (261 metres), amb la font d'en Fargas, muntanyes que han rebut el nom de conjunt de la Muntanya Pelada, i més al nordest el turó de la Peira (133 metres) o de Montadell, que forní les pedres dels antics casals. Aquests turons fins fa pocs segles eren plens d'arbres i de frondosa vegetació, amb caça abundant, però l'acció de l'home els ha despullats fins a convertir-los en terrenys urbanitzats envaïts pels habitatges o zones quasi ermes.

Les abundoses torrenteres van a parar a la riera dels Agudells (que per Vallcarca i el Putget es continua pel torrent de l'Olla de Gràcia) o la riera d'Horta, que després de rebre els torrents de Valldaura, de Duran i dels Agudells, continua per terres de Sant Andreu de Palomar i fins a la mar. Aquestes torrenteres que alimenten la vall d'Horta davallen dels vessants de la serra de Collserola i de la Muntanya Pelada.

L'antic terme d'Horta tingué inicialment dos centres de poblament, el de la parròquia rural de Sant Genís dels Agudells, consagrada ja el 931 (segons Carreras i Candi una de les més petites i pobres del territori de Barcelona), situada als vessants de la serra de Collserola (sector dit la serra dels Agudells), i la seva sufragània de Sant Joan d'Horta, al fons de la vall, esmentada des del 1095 i que al llarg del segle XIX havia de prendre -per la molt superior expansió demogràfica i urbana- la capitalitat eclesiàstica i municipal a Sant Genís. Descriurem primer la història i l'evolució del nucli d'Horta, amb els sectors de la Clota, la Font d'en Fargas i la Font del Gos, després els de Sant Genís dels Agudells, Vallcarca i els Penitents, Montbau, el Parc de la Vall d'Hebron, el Carmel, el Coll i la Taxonera, que són els barris o veïnats que s'han anat formant al llarg del temps dins l'antic terme municipal i que avui formen un continu urbà amb la resta de la ciutat.