Educacio

Adéu al gran mestre

Publicat el 20/06/2012 - Bàrbara Munar i Jaume Capsada -

Emili Teixidor, el gran escriptor i divulgador, l'home de la gorra que havia ensenyat a tantes escoles i instituts del nostre país una manera amable, crítica i intel·ligent de mirar els llibres i la vida, ha mort als 78 anys.

Emili Teixidor es definia amb la senzillesa i claredat que l'acompanyaven: ""Vaig néixer a Roda de Ter, Osona, i vaig estudiar per ser escriptor i periodista. Faig de periodista a la ràdio i als diaris, i escric llibres per a joves i grans".

L'escriptor de Roda de Ter es va formar com a mestre i va arribar a Barcelona el 1958. Va fundar amb diversos amics l'escola Patmos, reconeguda per la seva línia de renovació pedagògica. Convençut que "el país que no llegeix quedarà endarrerit", a les classes utilitzava la seva capacitat de seducció i tota mena de trucs per atraure els seus alumnes cap al món de la lectura. Pedagògic en les seves explicacions, mantenia que tampoc calia que llegissin cada dia moltes pàgines. "Amb una línia de poesia diària és suficient", va dir en el pregó de Sant Jordi de l'any 2007.

Durant més de quatre dècades va publicar llibres per a totes les edats, guions de ràdio i televisió, i articles d'opinió. Als anys setanta va col·laborar en revistes com Cavall Fort o Tretzevents, i el 1972 va publicar una de les seves millors novel·les juvenils, L'Ocell de foc.
Una mica més tard, va ser reconegut per obres per a adults com el recopilatori Sic transit Glòria Swanson, premi Crítica Serra d'Or, i les novel·les Retrat d'un assassí d'ocells o El llibre de les mosques, premi Sant Jordi de novel·la.

Amb la novel·la Pa negre, que va adaptar al cine Agustí Villaronga i amb el qual va guanyar el Premi Nacional de Literatura, li va arribar el reconeixement del gran públic i l'èxit internacional: s'ha traduït a l'espanyol (Seix Barral), el gallec (Fundación Vicente Risco), el grec (Kastaniotis), el neerlandès (Karakter), el polonès (Replika) i el romanès (Meteor Press).

L'any 2005 va col·laborar en el monogràfic de la revista Barcelona Educació, de l'Institut d'Educació, amb un text, en vers, sobre "La vida i els llibres". Els seus últims versos ens conviden, ara que Emili Teixidor ja no hi és, a llegir-lo, per afegir valor a la nostra vida:

"Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen,
i el cap se'ns omple de vida
i per això podem dir que
els llibres són com conserves de vida
que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar
el cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions...
¡Llegir és viure molt més i molt millor!
¡Llegir no omple el meu temps,
llegir omple i afegeix valor a la meva vida!"