Menú de serveis

Ves al menú principal



Notícies

Entrevista a la Sra. Laura Pérez Castaño, presidenta del Consell Assessor de la Gent Gran i Regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI

  • Laura Pérez castaño

L'equip de redacció del Consell Assessor de la Gent Gran entrevista a la regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI

PREGUNTA: L'any vinent, el Consell Assessor de la Gent Gran commemora el 25è aniversari de la seva constitució, un llarg recorregut en el que dones i homes grans han treballat amb implicació i compromís, per fer de la nostra ciutat una ciutat millor per a les persones grans i per al conjunt de la ciutadania. Quin paper creu que ha de tenir el Consell en la nova etapa que tot just ara iniciem?

RESPOSTA: Creiem, fermament, que les polítiques per promoure un envelliment actiu i dirigides a les persones grans de la ciutat s'han de realitzar comptant amb la veu i el coneixement de les mateixes persones grans i de les entitats en les que aquestes s'expressen. Considero que, de fet, l'eficàcia de les polítiques que volem promoure com a govern de la ciutat dependrà de la coproducció de polítiques i de la coresponsabilitat articulada entre la ciutadania i l'Administració. Per tot això, el Consell Assessor de la Gent Gran haurà de tenir un rol fonamental en al nova etapa que inicia, endegant debats de gran calat i pensant en les possibles solucions. A més, tindrà el repte d'endegar aquests debats no només amb les persones majors de 65 anys, sinó que ho haurà de fer amb el conjunt de barcelonins i barcelonines, per l'amplitud i rellevància dels mateixos. No oblidem que ens trobem davant d'importants canvis socials, demogràfics i econòmics: la població de Barcelona envelleix progressivament; la crisi econòmica ha afectat fortament la provisió de serveis per a la dependència amb els efectes que això suposa per a la distribució de les carregues de cura en la llar; el rol de provisió de recursos materials i econòmics de la gent gran cap a altres membres de la família s'ha vist modificat a causa de l'empobriment general de les generacions més joves; i les noves generacions de gent gran demanden, alhora, nous espais de participació i formació i reconeixement; entre altres.

P: El Consell ha estat el principal promotor per a què Barcelona s'incorpori a la Xarxa Internacional de Ciutats Amigables de les persones grans que impulsa l'OMS, quins aspectes cal treballar per complir amb l'estratègia d'esdevenir ciutat amiga de la gent gran?

R: Si bé Barcelona ha avançat en els diferents objectius que es planteja la Xarxa de Ciutats Amigables amb les persones grans, en definir i construir una ciutat que situï en el centre a les persones en tota la seva diversitat, cal continuar treballant, en especial, en la política de mobilitat i el transport públic a escala de barri, en una política urbana que adapti aquells espais de la ciutat que encara no estan adaptats per a les persones amb mobilitat reduïda, per a la seguretat de la gent gran, o que els hi manca zones d'estada i socialització, entre altres problemes. També cal avançar, de manera urgent, cap a una política d'habitatge capaç de plantejar un model a mig i llarg termini, que permeti a les persones grans envellir en el seu entorn pròxim, buscant una combinació de fórmules habitacionals que doni resposta a les diverses necessitats que sorgeixen en el procés de l'envelliment (habitatges adaptats, amb serveis, connectats amb l'àmbit comunitari i les xarxes cíviques, cooperatives d'habitatge, residències de petita escala, entre altres). Finalment, creiem que hem de seguir aprofundint en la construcció d'una ciutadania en xarxa, que cohesioni, i sigui capaç d'articular-se per tenir cura en general dels seus veïns i veïnes, i de les persones grans en concret, i fer-ho juntament amb els serveis i projectes comunitaris que l'Ajuntament ha impulsat i impulsarà com ara Radars, Vincles, Baixa'm al carrer, Salut als Barris etc.

P: Des de la perspectiva de cicle de vida, com creu que s'han d'abordar els canvis que comporta l'envelliment en les persones i en el seu entorn de vida quotidiana?

R: Cada cop resulta més difícil diferenciar polítiques i actuacions tenint com a criteri únic l'edat. Des de la perspectiva de cicle de vida, partim de, que si bé és cert que és diferent ser un infant, un jove o una persona gran, les fronteres entre aquests moments vitals s'han fet imprecises. A més a més, cal tenir en compte que la diversitat i heterogeneïtat de la població al llarg del cicle de vida és també amplia. Així, la perspectiva de cicle de vida permet encarar les diferents etapes vitals, atenent les seves especificitats i posant l'èmfasi en els moments de disrupció i crisi que acostumen a produir-se al llarg de la vida. Les polítiques de la ciutat han de poder respondre a les diferents necessitats que sorgeixin en cada moment d'aquests cicles vitals heterogenis (infància, adolescència, emancipació, viure en parella, trencaments familiars, problemes de salut, pèrdua de capacitats físiques o mentals, etc.), buscant respondre simultàniament als valors de la igualtat, al reconeixement de la diversitat i al reforçament de l'autonomia personal. Pel que fa l'envelliment com a etapa vital en què es produeixen moments de canvi i ruptura importants, hem d'abordar, sens falta, la relació entre dependència i decisió, la connexió comunitària i social de les persones grans, i el respecte i el bon tracte de l'entorn personal, familiar i social.


Inici de la pàgina