Ajuntament de Barcelona Seu electrònica

La marca Barcelona presenta una posició singular en l'escena global, no només gràcies als atributs que li són inherents, sinó també als esforços de la seva col·lectivitat ciutadana i de les institucions públiques i civils que la representen, per erigir-la en expressió d'uns valors positius individualitzables i apreciats globalment. En particular, Barcelona ha adquirit en els darrers anys un prestigi notable i una reputació sòlida internacionalment, condicions lligades plenament a l'aposta constant per la innovació, la modernitat i el progrés econòmic, tècnic, artístic i social que ha dut a terme la ciutat.

A tot això, s'afegeix que la necessitat d'ordenar jurídicament els usos del signe denominatiu Barcelona i, en concret, de conferir a l'Ajuntament de Barcelona una posició jurídica idònia per evitar utilitzacions comercials abusives està justificada i delimitada normativament per l'existència d'interessos jurídics de naturalesa pública, consistents en la preservació del valor simbòlic i caràcter col·lectiu dels signes distintius d'aquesta ciutat. Del contingut axiològic del règim municipal legal de Barcelona —en la Llei 1/2006, de 13 de març, que regula el règim especial del municipi de Barcelona i en la Llei del Parlament de Catalunya 22/1998, de 30 de desembre, de la municipal de Barcelona—, així com de la caracterització constitucional i significació política dels signes i símbols identificatius d'una determinada comunitat (sentència del Tribunal Constitucional 94/1985, de 29 de juliol), es desprèn una voluntat política inequívoca en l'àmbit municipal de Barcelona de determinar la defensa del patrimoni moral de la ciutat i dels seus senyals d'identitat en un objectiu i valor del règim local de Barcelona.

Prenent com a fonament el que s'acaba d'esmentar, en data 30 de desembre de 2011 l'Ajuntament de Barcelona va sol·licitar a l'Oficina Española de Patentes y Marcas la marca col·lectiva esmentada per a les 45 classes del nomenclàtor internacional. La sol·licitud havia d'anar acompanyada, en base a la normativa sectorial de referència (Llei 17/2001, de 7 de desembre, de marques) del reglament d'ús de la marca col·lectiva, instrument definidor del seu règim jurídic. En aquest sentit, el reglament es configura com un document que ordena i regula l'ús en el tràfic econòmic de la marca col·lectiva i, a més, ho fa de manera vinculant. Podem estructurar els 12 articles del Reglament en els següents àmbits:

1. els requisits i procediment per obtenir l'autorització d'ús de la marca col·lectiva, drets i obligacions del titular de la marca i de l'usuari i règim sancionador, (art. 1 a 6 i 9 a 11)
2. les condicions d'ús de la marca col·lectiva, (art. 7)
3. la identificació i descripció detallada dels usos que no requereixen cap autorització (art. 8)
4. creació del registre d'usuaris autoritzats (art. 12)

Per la seva banda, i com a documents complementaris al Reglament d'ús, els documents Document de procediment i Guia d'ús desenvolupen i concreten els aspectes procedimentals i de contingut del reglament per fer-los més accessibles i entenedors als interessats en la sol·licitud d'ús de la marca.