Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
  • El catàleg comença parlant-nos d'un oli que Picasso va pintar en una tela i que posteriorment va cobrir pintant-ne un altre a sobre: Terrats de Barcelona. Aquest fet, gens inhabitual en l'artista a començament del segle xx, té un significat especial, perquè en l'obra amagada apareix una parella que està relacionada amb una de les composicions cabdals de l'època blava, La Vida, pintada a Barcelona el 1903 i conservada al Cleveland Museum of Art.
    Camí: /museupicasso/ca/viatge-trav%C3%A9s-del-blau-la-vida-0
  • Aquest catàleg aplega les obres presentades a la primera exposició que, de forma monogràfica, ha abordat el tema de l'autoretrat en Picasso. Si bé es tracta d'un gènere que l'artista va conrear al llarg de tota la vida, la intensitat i la intencionalitat amb què ho va fer no van ser sempre les mateixes. Gràcies a aquest llibre podem veure la gran varietat de tècniques que va emprar —pintura, dibuix, gravat, ceràmica—, i la multiplicitat de perspectives que Picasso va donar d'ell mateix: com a bohemi, com a artista, com a vell que espera la mort, o mitjançant l'adopció de diverses alteritats.
    Camí: /museupicasso/ca/yo-picasso-autoretrats-0
  • El 9 de març del 1963, el Museu Picasso de Barcelona va obrir les portes al públic. Per commemorar el cinquantè aniversari d'aquella data, el museu ha previst la presentació de tres petites mostres que durant el 2013 volen explicar als visitants com es va crear la institució, com es va formar la col·lecció i com ha anat desenvolupant una de les seves activitats principals: l'organització d'exposicions temporals...
    Camí: /museupicasso/ca/el-museu-picasso-50-anys-barcelona-els-or%C3%ADgens
  • Aquest llibre ha estat editat en el marc d'Archivo F.X.: D'economia zero, un projecte de Pedro G. Romero per al Museu Picasso, en base a un encàrrec de l'anterior director Pepe Serra. La publicació recull els diversos àmbits temàtics i totes les peces que es van presentar a l'exposició «Economia: Picasso», i reprodueix fotografies de bona part del muntatge expositiu. Així mateix, inclou una ressenya dels laboratoris que, amb el nom d''Intercanvis', 'Particions' i 'Amistats', es van dur a terme abans i durant la mostra. A més a més, conté dos assaigs, especialment escrits per aquesta ocasió, un d'Ángel González i l'altre de Georges Didi-Huberman, a més de la traducció al català d'un conegut text de Rosalind Krauss.
    Camí: /museupicasso/ca/economia-picasso
  • El catàleg reprodueix cadascuna de les peces de la donació i n'ofereix una descripció acurada, que ha estat elaborada pels reconeguts experts en ceràmica picassiana Marilyn McCully i Michael Raeburn. Gràcies a la seva feina els lectors disposen ara d'una informació actualitzada i exhaustiva. El llibre conté també un article de Margarida Cortadella, que dóna resposta a alguns dels interrogants que envoltaven la donació: qui, quan i per què es van triar les peces que van acabar conformant-la.
    Camí: /museupicasso/ca/cer%C3%A0miques-de-picasso-un-regal-de-jacqueline-barcelona-0
  • El gener del 1937, Picasso va començar a treballar en un parell d'aiguaforts en els quals va abocar una descarnada sàtira contra el general Franco i la violència dels atacs al bàndol republicà, i també una denúncia del dolor de les víctimes del conflicte bèl·lic que Espanya estava patint. Cadascun dels gravats conté nou vinyetes que inicialment havien de ser reproduïdes de forma individual com a postals. L'artista va escollir per a les estampes el títol de "Somni i Mentida de Franco" i finalment es van vendre, sense tallar i dins d'una carpeta amb un dels seus poemes, durant l'Exposició Internacional de París d'aquell mateix any. Aquesta obra, una de les més emblemàtiques de la producció picassiana de l'època, és l'eix vertebrador de l'exposició "Vinyetes al front", que analitza en profunditat la vinculació entre el llenguatge gràfic i simbòlic que Picasso va emprar a "Somni i Mentida de Franco" i la resta de les manifestacions artístiques i propagandístiques que es van desenvolupar durant la Guerra Civil espanyola. La mostra i el catàleg permeten constatar de nou els lligams permanents entre Picasso, la seva obra i la societat del seu temps.
    Camí: /museupicasso/ca/vinyetes-al-front-1
  • De la mà dels dos comissaris de l'exposició -Elizabeth Cowling i Richard Kendall, especialistes reconeguts en Picasso i Degas respectivament-, i gràcies a una espectacular selecció d'imatges, ens podem endinsar en el complex món d'afinitats que vinculà aquestes dues figures cabdals de la pintura moderna. Els diferents assaigs ens mostren els interessos paral·lels de tots dos pels temes de la vida urbana, la dansa, els bordells o les escenes de toaleta i la seva comuna afició a l'escultura i la fotografia.
    Camí: /museupicasso/ca/picasso-davant-degas-0
  • Un recorregut excepcional i inèdit per més de dues-centes cinquanta imatges ens descobreix tots els matisos de la relació entre Picasso i l'artista modernista per excel·lència: Santiago Rusiñol. Partint d'una profunda admiració del Rusiñol personatge/artista, Picasso va recórrer un llarg camí que el va dur a assumir-ne part dels postulats i les pràctiques per arribar, després d'un procés de fagocitosi (recollint el terme emprat pel comissari de l'exposició, Eduard Vallès) , a distanciar-se'n gairebé definitivament a través de la sàtira y la caricaturització. Aquest camí (il·lustrat a la perfecció pels 21 retrats que Picasso va fer de Rusiñol) constitueix un exemple paradigmàtic dels processos creatius i vitals del pintor malagueny.
    Camí: /museupicasso/ca/picasso-versus-rusi%C3%B1ol-0
  • A través del temps, els gravats eròtics japonesos s'han conegut amb diferents noms 'aquests termes va ser també el de higa, que significa «imatges secretes». En aquest catàleg presentem, per primera vegada, una vintena d'aquests gravats que van pertànyer a Picasso. Per tal d'establir-hi un diàleg suggerent, s'han seleccionat alguns dels gravats eròtics del mateix Picasso i diverses obres de diferents autors (japonesos i occidentals) que ens acosten al fenomen de la difusió a Europa de l'art japonès i ens revelen quins van ser els vincles entre aquest art i l'obra picassiana.
    Camí: /museupicasso/ca/cat%C3%A0leg-imatges-secretes-picasso-i-lestampa-er%C3%B2tica-japonesa-0
  • Mitjançant una selecció molt acurada de peces, Christopher Green ens ofereix una interpretació nova i personal d'una part de les obres que Picasso va realitzar entre 1907 i 1933. A través de les vuit seccions del catàleg podem veure com l'artista era capaç de metamorfosar els signes pictòrics i emprar-los alhora per moure's entre allò inanimat i allò animat, infonent vida a objectes o convertint figures en coses mortes, parlant-nos una vegada més de la presència de la mort en la vida.
    Camí: /museupicasso/ca/objectes-vius-figura-i-natura-morta-en-picasso

Pàgines