Leave blank for all. Otherwise, the first selected term will be the default instead of "Any".
  • Aquest llibre ha estat editat en el marc d'Archivo F.X.: D'economia zero, un projecte de Pedro G. Romero per al Museu Picasso, en base a un encàrrec de l'anterior director Pepe Serra. La publicació recull els diversos àmbits temàtics i totes les peces que es van presentar a l'exposició «Economia: Picasso», i reprodueix fotografies de bona part del muntatge expositiu. Així mateix, inclou una ressenya dels laboratoris que, amb el nom d''Intercanvis', 'Particions' i 'Amistats', es van dur a terme abans i durant la mostra. A més a més, conté dos assaigs, especialment escrits per aquesta ocasió, un d'Ángel González i l'altre de Georges Didi-Huberman, a més de la traducció al català d'un conegut text de Rosalind Krauss.
    Camí: /museupicasso/ca/economia-picasso
  • El catàleg reprodueix cadascuna de les peces de la donació i n'ofereix una descripció acurada, que ha estat elaborada pels reconeguts experts en ceràmica picassiana Marilyn McCully i Michael Raeburn. Gràcies a la seva feina els lectors disposen ara d'una informació actualitzada i exhaustiva. El llibre conté també un article de Margarida Cortadella, que dóna resposta a alguns dels interrogants que envoltaven la donació: qui, quan i per què es van triar les peces que van acabar conformant-la.
    Camí: /museupicasso/ca/cer%C3%A0miques-de-picasso-un-regal-de-jacqueline-barcelona-0
  • El gener del 1937, Picasso va començar a treballar en un parell d'aiguaforts en els quals va abocar una descarnada sàtira contra el general Franco i la violència dels atacs al bàndol republicà, i també una denúncia del dolor de les víctimes del conflicte bèl·lic que Espanya estava patint. Cadascun dels gravats conté nou vinyetes que inicialment havien de ser reproduïdes de forma individual com a postals. L'artista va escollir per a les estampes el títol de "Somni i Mentida de Franco" i finalment es van vendre, sense tallar i dins d'una carpeta amb un dels seus poemes, durant l'Exposició Internacional de París d'aquell mateix any. Aquesta obra, una de les més emblemàtiques de la producció picassiana de l'època, és l'eix vertebrador de l'exposició "Vinyetes al front", que analitza en profunditat la vinculació entre el llenguatge gràfic i simbòlic que Picasso va emprar a "Somni i Mentida de Franco" i la resta de les manifestacions artístiques i propagandístiques que es van desenvolupar durant la Guerra Civil espanyola. La mostra i el catàleg permeten constatar de nou els lligams permanents entre Picasso, la seva obra i la societat del seu temps.
    Camí: /museupicasso/ca/vinyetes-al-front-1
  • De la mà dels dos comissaris de l'exposició -Elizabeth Cowling i Richard Kendall, especialistes reconeguts en Picasso i Degas respectivament-, i gràcies a una espectacular selecció d'imatges, ens podem endinsar en el complex món d'afinitats que vinculà aquestes dues figures cabdals de la pintura moderna. Els diferents assaigs ens mostren els interessos paral·lels de tots dos pels temes de la vida urbana, la dansa, els bordells o les escenes de toaleta i la seva comuna afició a l'escultura i la fotografia.
    Camí: /museupicasso/ca/picasso-davant-degas-0
  • Un recorregut excepcional i inèdit per més de dues-centes cinquanta imatges ens descobreix tots els matisos de la relació entre Picasso i l'artista modernista per excel·lència: Santiago Rusiñol. Partint d'una profunda admiració del Rusiñol personatge/artista, Picasso va recórrer un llarg camí que el va dur a assumir-ne part dels postulats i les pràctiques per arribar, després d'un procés de fagocitosi (recollint el terme emprat pel comissari de l'exposició, Eduard Vallès) , a distanciar-se'n gairebé definitivament a través de la sàtira y la caricaturització. Aquest camí (il·lustrat a la perfecció pels 21 retrats que Picasso va fer de Rusiñol) constitueix un exemple paradigmàtic dels processos creatius i vitals del pintor malagueny.
    Camí: /museupicasso/ca/picasso-versus-rusi%C3%B1ol-0
  • A través del temps, els gravats eròtics japonesos s'han conegut amb diferents noms 'aquests termes va ser també el de higa, que significa «imatges secretes». En aquest catàleg presentem, per primera vegada, una vintena d'aquests gravats que van pertànyer a Picasso. Per tal d'establir-hi un diàleg suggerent, s'han seleccionat alguns dels gravats eròtics del mateix Picasso i diverses obres de diferents autors (japonesos i occidentals) que ens acosten al fenomen de la difusió a Europa de l'art japonès i ens revelen quins van ser els vincles entre aquest art i l'obra picassiana.
    Camí: /museupicasso/ca/cat%C3%A0leg-imatges-secretes-picasso-i-lestampa-er%C3%B2tica-japonesa-0
  • Mitjançant una selecció molt acurada de peces, Christopher Green ens ofereix una interpretació nova i personal d'una part de les obres que Picasso va realitzar entre 1907 i 1933. A través de les vuit seccions del catàleg podem veure com l'artista era capaç de metamorfosar els signes pictòrics i emprar-los alhora per moure's entre allò inanimat i allò animat, infonent vida a objectes o convertint figures en coses mortes, parlant-nos una vegada més de la presència de la mort en la vida.
    Camí: /museupicasso/ca/objectes-vius-figura-i-natura-morta-en-picasso
  • Catàleg que reprodueix íntegrament la sèrie de Las Meninas que Picasso va pintar el 1957, al costat d'altres peces de prop de 25 artistes de totes les èpoques inspirades també en l'obra mestra de Velázquez. El llibre ofereix, per mitjà dels diversos assaigs i de l'anàlisi de les obres presentades, una nova lectura de la sèrie picassiana, arrelant-la en la tradició pictòrica espanyola i, alhora, destacant el seu caràcter de precursora de l'interès per qüestions plantejades per moltes de les interpretacions contemporànies posteriors, que han abordat conceptes com l'espai, el pes dels elements iconogràfics o la presència dels processos de creació artística, i fins i tot de l'artista mateix, en l'obra resultant.
    Camí: /museupicasso/ca/oblidant-vel%C3%A1zquez-las-meninas-0
  • Lee Miller va conèixer Picasso el 1937. Des d'aleshores fins la mort de l'artista, aquesta fotògrafa americana va realitzar prop d'un miler d'instantànies 'un centenar de les quals estan recollides en aquest catàleg'Antony Penrose, el fill de Lee i Roland, que ens fa viatjar a través dels ulls d'un nen a la singular experiència de conviure amb Picasso. Es reprodueixen, a més a més, dos textos sobre Picasso: un escrit per Lee Miller el 1960, amb motiu d'una exposició sobre l'artista celebrada a Londres, i l'altre, inèdit, redactat per Roland Penrose.
    Camí: /museupicasso/ca/lee-miller-picasso-en-privat
  • Aquest catàleg, realitzat en col·laboració amb la National Portrait Gallery de Londres, aplega gairebé dues-centes peces que ens aproximen de manera exhaustiva a la passió de Picasso pel retrat. La figura humana, i en concret el retrat, van ser essencials en l’obra de l’artista, des de l’època de formació fins al final de la seva vida. La perspicàcia per captar les peculiaritats i els trets de caràcter dels personatges que representava ―bé fossin els membres de l’entorn familiar, els amics o les dones amb què es va relacionar―, i l’habilitat per reproduir expressions facials, postures i gestos, es van manifestar ja en les caricatures que dibuixava de nen. De la mà dels entenedors i documentats textos de la comissària Elizabeth Cowling, anem descobrint com d’importants eren per a Picasso els seus models, com intentava adaptar un determinat estil a la comprensió de la seva personalitat i com maldava per plasmar-ne una idea el més completa possible.
    Camí: /museupicasso/ca/picasso-retrats

Pàgines