• «Espero que el que jo he fet susciti alguna cosa ben diferent en els qui venen darrere meu», deia el ma­teix Picasso, obrint-se a l’esdevenidor de l’art i de la vida. L’exposició que ara es presenta al Museu Picasso de Barcelona amb el títol EN EL NOM DEL PARE sorgeix de la necessitat d’explorar críticament el llegat artístic i existencial de Picasso per crear una xarxa d’interrelacions que permeti obrir nous camins, com ell mateix desitjava. La mostra reuneix una sèrie d’artistes contemporanis que consideren l’anàlisi de la complexitat de l’herència estètica i ideo­lògica de Picasso com un exercici ineludible.
    Camí: /museupicasso/ca/en-el-nom-de-pare
  • "Pablo Picasso i els editors Gustavo Gili: treball i amistat" vol aprofundir en els lligams de l’artista amb dues generacions d’editors barcelonins. La història d’aquesta relació, que té la bibliofília com a fil conductor, va transcórrer en dues etapes. La primera comprèn els contactes de Gustau Gili Roig amb Picasso entre l’any 1926 i el 1930, i que, malgrat tot, no es van acabar concretant en cap projecte editorial. La segona, iniciada el 1956 per Gustau Gili Esteve i la seva dona, Anna Maria Torra, es defineix pel vincle de l’amistat amb Pablo i Jacqueline Picasso, i per la consolidació d’una col·laboració professional que va culminar en edicions excelses com ara "La Tauromaquia" o "Arte de torear", de Pepe Illo, o "El entierro del conde de Orgaz".
    Camí: /museupicasso/ca/pablo-picasso-i-els-editors-gustavo-gili-treball-i-amistat
  • "Sabartés per Picasso per Sabartés" vol contribuir a donar a conèixer la vida i el treball de Jaume Sabartés i Gual (Barcelona, 1881 – París, 1968), fundador del Museu Picasso de Barcelona. Amic íntim i confident de Pablo Picasso, del qual fou secretari personal des de novembre de 1935 fins que va morir. Tanmateix, al marge d’aquesta faceta tan coneguda de la seva vida, Sabartés va portar a terme una intensa activitat professional com a escriptor i com a biògraf de Picasso.
    Camí: /museupicasso/ca/sabartes-per-picasso-per-sabartes
  • Coincidint amb el centenari de la visita més llarga que Picasso va fer a Barcelona, després d’haver-se instal·lat definitivament a París el 1904, el Museu Picasso ha organitzat una exposició que, més enllà de ser commemorativa, aporta noves dades a la cronologia vital i creativa de l’artista. El catàleg relata aquesta retrobada de Picasso amb la ciutat ─entre el juny i el novembre del 1917─, i ho fa contextualitzant un conjunt molt significatiu de les obres de la col·lecció permanent del museu, que van ser executades precisament durant aquells mesos, a través de documents fins ara inèdits (la majoria conservats als Arxius Picasso de París) i de la pluralitat estilística i temàtica dels nombrosos dibuixos que omplen tres dels seus quaderns. El Picasso que mostra el catàleg és un Picasso que començava la seva relació amb Olga Khokhlova, que passejava amb ella per alguns dels llocs més coneguts de la ciutat, que visitava els seus amics barcelonins, i que anava al teatre o als toros. El resultat és una monografia rica i suggeridora que ens acosta a un artista que es debatia entre una depuració del classicisme i la pervivència del llenguatge cubista. En definitiva, un Picasso proper, actiu i en permanent transformació.
    Camí: /museupicasso/ca/cataleg-1917-picasso-a-Barcelona
  • Amb l’organització de l’exposició «El taller compartit», el Museu Picasso vincula de nou el treball de l’artista amb el d’altres membres de la seva família: els seus nebots J. Fín i Vilató i el fill d’aquest darrer, Xavier. J. Fín i Vilató van créixer envoltats d’art i el seu oncle, figura permanentment present, els va ajudar a canalitzar la seva vocació creativa, acompanyant-los en la seva iniciació dins el món del gravat. El catàleg que acompanya l’exposició pren com a eix principal el desconegut univers dels tallers d’estampació en els quals van treballar els quatre artistes, en especial el Lacourière-Frelaut a París. Els artesans estampadors de la capital francesa, i també els de Barcelona, són els veritables protagonistes d’aquesta història. A través de la seva mestria podem descobrir la personalitat i les peculiaritats de l’obra gravada de cadascun dels artistes de la família Picasso i com van ajudar-los a desenvolupar el seu talent. Les pàgines d’aquest llibre fan palès l’amor que tots ─artistes i artesans─ sentien per l’estampa, en qualsevol de les seves múltiples manifestacions, i la profunda complicitat que es va establir entre ells.
    Camí: /museupicasso/ca/cataleg-el-taller-compartit
  • La Barcelona dels anys de la Primera Guerra Mundial era una ciutat complexa, plenament immersa en diversos conflictes socials i polítics i culturalment molt activa, gràcies, en part, a la presència de molts artistes estrangers que hi van trobar refugi. En aquest context de modernitat vibrant, un personatge enigmàtic i complex arribà a la ciutat per disputar un combat de boxa: Arthur Cravan. El Museu Picasso ha volgut dedicar una exposició a aquesta figura controvertida ─poeta i escriptor, dadaista "avant la lettre", boxejador, conferenciant, "performer", viatger─ que el 1916 s’enfrontà al campió del món Jack Johnson i aconseguí pertorbar el microcosmos barceloní durant unes quantes setmanes. La seva vida poc convencional i la seva desaparició continuen convertint-lo ─encara avui─ en un mite amb molt per descobrir. La mostra, que compta amb un gran volum de documentació escrita i gràfica, ens apropa a diversos d’aquests aspectes poc coneguts de la trajectòria de Cravan i és, alhora, un preludi excel·lent per comprendre l’ambient cultural d’una Barcelona que Picasso visitaria l’any següent.
    Camí: /museupicasso/ca/arthur-cravan-maintenant
  • Aquest catàleg, realitzat en col·laboració amb la National Portrait Gallery de Londres, aplega gairebé dues-centes peces que ens aproximen de manera exhaustiva a la passió de Picasso pel retrat. La figura humana, i en concret el retrat, van ser essencials en l’obra de l’artista, des de l’època de formació fins al final de la seva vida. La perspicàcia per captar les peculiaritats i els trets de caràcter dels personatges que representava ―bé fossin els membres de l’entorn familiar, els amics o les dones amb què es va relacionar―, i l’habilitat per reproduir expressions facials, postures i gestos, es van manifestar ja en les caricatures que dibuixava de nen. De la mà dels entenedors i documentats textos de la comissària Elizabeth Cowling, anem descobrint com d’importants eren per a Picasso els seus models, com intentava adaptar un determinat estil a la comprensió de la seva personalitat i com maldava per plasmar-ne una idea el més completa possible.
    Camí: /museupicasso/ca/cataleg-picasso-retrats
  • "Cubisme i guerra. El cristall dins la flama" és el catàleg de l’exposició que Christopher Green, amb la seva solidesa intel·lectual habitual, ha comissariat per al Museu Picasso de Barcelona. El llibre recull una selecció d’obres d’artistes cubistes que van viure a París, a la rereguarda, durant la Primera Guerra Mundial, i que van respondre amb el seu treball a l’horrible realitat que els va tocar viure de prop. La claredat i l’equilibri de les seves obres cubistes ―com de cristall― i la recerca de la puresa estètica, s’enfrontava al fang i a les terribles experiències del front, d’aquí l’origen de la metàfora del títol.
    Camí: /museupicasso/ca/cataleg-cubisme-i-guerra-el-cristall-dins-la-flama
  • Picasso va anar per primer cop a París la tardor del 1900 amb motiu de l'Exposició Universal. Un any més tard, va exposar a la capital francesa, a la prestigiosa galeria Vollard, i va començar a relacionar-se amb els artistes i intel·lectuals de la ciutat. El catàleg de l'exposició «Devorar París. Picasso 1900-1907» ens permet fer, de la mà de Marilyn McCully, un recorregut per la vida de Picasso en aquest crucial període, entendre com el va impactar la contemplació en directe de les obres d'alguns artistes concrets ...
    Camí: /museupicasso/ca/devorar-par%C3%ADs-picasso-1900-1907-1
  • Aquest catàleg acompanya una exposició excepcional que ens parla de l'art del segle vint i de dues de les seves figures senyeres ―Picasso i Dalí―, a través de l'admiració i la competència que la segona sentia envers la primera. I ho fa d'una forma gens superficial i sense presentar els artistes com a fenòmens aïllats i desvinculats del moment històric que els va tocar viure.
    Camí: /museupicasso/ca/picassodal%C3%AD-dal%C3%ADpicasso-0

Pàgines