• Picasso va viure a Barcelona l'etapa més important de la seva formació d'artista. Però a la ciutat no només va aprendre els secrets de l'ofici i va perfeccionar-ne les tècniques, sinó que va conèixer alguns dels amics que el van acompanyar bona part de la vida. Ramon i Jacint Reventós eren uns d'aquests amics.
    Camí: /museupicasso/ca/picasso-i-revent%C3%B3s-una-correspond%C3%A8ncia-entre-amics
  • Picasso va anar per primer cop a París la tardor del 1900 amb motiu de l'Exposició Universal. Un any més tard, va exposar a la capital francesa, a la prestigiosa galeria Vollard, i va començar a relacionar-se amb els artistes i intel·lectuals de la ciutat. El catàleg de l'exposició «Devorar París. Picasso 1900-1907» ens permet fer, de la mà de Marilyn McCully, un recorregut per la vida de Picasso en aquest crucial període, entendre com el va impactar la contemplació en directe de les obres d'alguns artistes concrets ...
    Camí: /museupicasso/ca/devorar-par%C3%ADs-picasso-1900-1907-1
  • Aquest catàleg acompanya una exposició excepcional que ens parla de l'art del segle vint i de dues de les seves figures senyeres ―Picasso i Dalí―, a través de l'admiració i la competència que la segona sentia envers la primera. I ho fa d'una forma gens superficial i sense presentar els artistes com a fenòmens aïllats i desvinculats del moment històric que els va tocar viure.
    Camí: /museupicasso/ca/picassodal%C3%AD-dal%C3%ADpicasso-0
  • Michael FitzGerald, autor d'aquest catàleg i comissari de l'exposició homònima, i que el 2006 ja va organitzar pel Whitney Museum of American Art de Nova York la mostra «Picasso and American Art», ha construït un recorregut amè i didàctic a través de la producció d'artistes de procedències i cultures molt diverses –l'Amèrica del Nord, Europa, l'Amèrica Llatina, Àsia, Austràlia i Àfrica− que s'han inspirat en Picasso després de la seva mort. Tanmateix, FitzGerald no ha presentat Picasso com el mestre al qual la resta d'artistes se subordinen, sinó que ha volgut donar a conèixer de quina manera aquests creadors han emprat l'obra de Picasso per a elaborar les seves pròpies i com el seu diàleg amb la història i la modernitat ha contribuït a enriquir i transformar la cultura contemporània.
    Camí: /museupicasso/ca/post-picasso-reaccions-contempor%C3%A0nies-1
  • El tercer i últim volum de la sèrie acompanya la darrera de les mostres de petit format que el Museu Picasso ha organitzat per commemorar el cinquantè aniversari de l'obertura al públic de les seves portes el 1963, dedicada a les setanta-nou exposicions que ha presentat al llarg de la seva història. Davant la impossibilitat de descriure-les de forma individual, l'autora –Montse Torras− ens ofereix una bona síntesi de l'esperit i les línies mestres que les han inspirat.
    Camí: /museupicasso/ca/museu-picasso-50-anys-barcelona-les-exposicions.
  • El catàleg comença parlant-nos d'un oli que Picasso va pintar en una tela i que posteriorment va cobrir pintant-ne un altre a sobre: Terrats de Barcelona. Aquest fet, gens inhabitual en l'artista a començament del segle xx, té un significat especial, perquè en l'obra amagada apareix una parella que està relacionada amb una de les composicions cabdals de l'època blava, La Vida, pintada a Barcelona el 1903 i conservada al Cleveland Museum of Art.
    Camí: /museupicasso/ca/viatge-trav%C3%A9s-del-blau-la-vida-0
  • Aquest catàleg aplega les obres presentades a la primera exposició que, de forma monogràfica, ha abordat el tema de l'autoretrat en Picasso. Si bé es tracta d'un gènere que l'artista va conrear al llarg de tota la vida, la intensitat i la intencionalitat amb què ho va fer no van ser sempre les mateixes. Gràcies a aquest llibre podem veure la gran varietat de tècniques que va emprar —pintura, dibuix, gravat, ceràmica—, i la multiplicitat de perspectives que Picasso va donar d'ell mateix: com a bohemi, com a artista, com a vell que espera la mort, o mitjançant l'adopció de diverses alteritats.
    Camí: /museupicasso/ca/yo-picasso-autoretrats-0
  • El 9 de març del 1963, el Museu Picasso de Barcelona va obrir les portes al públic. Per commemorar el cinquantè aniversari d'aquella data, el museu ha previst la presentació de tres petites mostres que durant el 2013 volen explicar als visitants com es va crear la institució, com es va formar la col·lecció i com ha anat desenvolupant una de les seves activitats principals: l'organització d'exposicions temporals...
    Camí: /museupicasso/ca/el-museu-picasso-50-anys-barcelona-els-or%C3%ADgens
  • Aquest llibre ha estat editat en el marc d'Archivo F.X.: D'economia zero, un projecte de Pedro G. Romero per al Museu Picasso, en base a un encàrrec de l'anterior director Pepe Serra. La publicació recull els diversos àmbits temàtics i totes les peces que es van presentar a l'exposició «Economia: Picasso», i reprodueix fotografies de bona part del muntatge expositiu. Així mateix, inclou una ressenya dels laboratoris que, amb el nom d''Intercanvis', 'Particions' i 'Amistats', es van dur a terme abans i durant la mostra. A més a més, conté dos assaigs, especialment escrits per aquesta ocasió, un d'Ángel González i l'altre de Georges Didi-Huberman, a més de la traducció al català d'un conegut text de Rosalind Krauss.
    Camí: /museupicasso/ca/economia-picasso
  • El catàleg reprodueix cadascuna de les peces de la donació i n'ofereix una descripció acurada, que ha estat elaborada pels reconeguts experts en ceràmica picassiana Marilyn McCully i Michael Raeburn. Gràcies a la seva feina els lectors disposen ara d'una informació actualitzada i exhaustiva. El llibre conté també un article de Margarida Cortadella, que dóna resposta a alguns dels interrogants que envoltaven la donació: qui, quan i per què es van triar les peces que van acabar conformant-la.
    Camí: /museupicasso/ca/cer%C3%A0miques-de-picasso-un-regal-de-jacqueline-barcelona-0

Pàgines